Mr. Burns

Mis querid@s tod@s.




Avui he mig triomfat. No podem negar els gays que tenim moltes més facilitats per a follar que els heteros. Hi ha més recursos, físics i cibernètics, i més predisposició entre dos homes que entre un home i una dona. I, perdoneu-me les dones, la predisposició és més evident entre els homes que entre vosaltres, que sou més sentimentals. Els homes som viscerals, salvatges, immediats.

Així que avui, m'he connectat al xat i he contactat amb un tal J. que, sense pensar-s'ho dues vegades, ha agafat el tren i s'ha plantat a casa meva per a descarregar adrenalina. Som nens dolents.

Ha estat inevitable pensar en el senyor Burns, dels Simpson, quan li he vist la cara. És que era igualet ! Les mateixes dents, el mateix nas; això si, en comptes de ser groc era molt moreno, com els hindús. I prim. La roba li anava enorme i quan s'ha despullat, només era pell i óssos; bé, més aviat, fibra, perquè m'ha confesat que havia estat encara molt més prim. Collons !, li he dit, si estiguéssis més prim no se't veuria !

El cas és que la cosa ha anat força bé. Hem tingut una "sessió" interessant i al final, molt divertida. No hi ha manera més agradable i desestressant d'acabar un bon polvo que amb una llarga i profunda rialla. I quan he acabat de riure he pensat que podia explicar-ho al meu mig mort blog i fer-vos riure a vosaltres també.

La cosa ha començat tot just quan tots dos hem acabat la nostra "sessió". Jo tenia el mòbil encés i, com ja sabeu alguns de vosaltres, tinc un to molt divertit per quan rebo un SMS (el de l'aeroport). El cas és que en J. l'ha sentit i s'ha posat a riure, li ha agradat molt. Imagineu l'escena: tots dos estirats al llit, esgotats i llavors sona el mòbil:

- Ding dong ding: tiene un mensaje nuevo que acaba de aterrizar en su móvil, por favor, léalo.
En J. ha rigut i exclama: - Què divertit -
Jo li dic: - A què si ? És xulíssim, me l'han passat els meus alumnes, el vols ?
- I tant !, i a més com que treballo en una agència de viatges, tots els meus companys el voldran.

Aqui s'ha fet un curt silenci, tots dos estàvem relaxats i seguíem estirats al llit, contents d'haver fet la feina ben feta i a punt d'anar de nou a la dutxa.

- Són 80 - m'ha dit de cop i volta.
Jo m'he quedat de pedra. No m'ho podia creure. Durant uns segons he pensat que aquell paio amb cara de senyor Burns em volia cobrar 80€ per la "sessió" !!!! Joder ! Això no m'ho havia dit ! I tampoc era per tant ! Que hi ha tios molt més guapos i ben plantats que et fan de tot pel mateix preu o menys !
- Com ? - li he dit jo amb cara d'imbècil.
- Tots els meus companys el voldran - m'ha respost.

I aleshores he caigut: són 80 a la seva feina !!!! 80 persones que voldran el to del meu mòbil i que se l'acabaran passant l'un a l'altre ! He començat a riure com un beneït i al cap d'un parell de preguntes d'en J., com dient, què passa ?, llavors ell també ha caigut.

- Tu creus - m'ha preguntat després d'eixugar-nos les llàgrimes i altres fluïds - que jo puc cobrar 80€ pel cos que tinc ? És que tinc pinta de xapero, jo ?

Encara hem rigut més.

En resum, una tarda divertida que no esperava pas. Encara que no podia deixar de pensar en el senyor Burns mentre teniem la nostra "sessió", almenys m'ha servit per treure'm del damunt una mica de nerviosisme.


Salut i feina
i un bon forat
on guardar l'eina.